El més millor!

Molts de nosaltres ja coneixíem la Pasqualina: ens la presentà la Clara Berenguer Revert en aquesta crítica i vam caure rendits davant la seva divertida irreverència. En aquest segon títol protagonitzat per l’entranyable ratapinyada d’ales roses fluorescents, Beatrice Alemagna —de la qual gairebé no es pot afegir res sobre la seva excel·lència pictòrica i la fascinació que provoca— mostra un altre escenari habitual en el dia a dia dels infants: les visites al supermercat i la necessitat d’entaforar de tot i més dins el carretó de la compra, davant dels ulls esbatanats de l’adult que es nega rotundament a consentir tals afanys consumistes. La Pasqualina s’allarga tant i t a n t suplicant sabatilles de libèl·lula i escorces confitades que tot d’una es converteix en un llimac llefiscós a mercè d’una famèlica mallerenga.

La nostàlgia de casa seva ens transporta per un instant a Allà on viuen els monstres (Kalandraka, 2009), i el final, a punt de pecar d’ingenuïtat, podria emmarcar-se en la línia d’obres recentment comentades com El regal més bonic del món (Inuk, 2024), si no fos perquè es refà al darrer moment en el xiuxiueig de l’última pàgina.

El més millor! no aporta cap novetat compositiva ni d’estil amb relació a Ni somiar-ho! (Combel, 2021) i tampoc arriba a anivellar-se a la gràcia i el to lleugerament transgressor de la primera entrega de voliacs. Si el mirem dins la trajectòria de l’artista podem afirmar que no és, ni de bon tros, la seva millor obra, inclús si poguéssim deixar de banda la monumental Adeu, Blancaneu (Combel, 2022) amb què Alemagna trencà els seus propis motlles.

Així i tot, atorga continuïtat a una protagonista infantil com feia temps que no vèiem, amb un fort caràcter que no perd innocència però es manté imperatiu, capritxós, tossut, alhora que vital i amb un polsim d’altiva —i còmica— insubordinació. Els paisatges i escenaris, la profusió dels colors, l’habilitat en l’ús de les ceres, i la gracilitat de les expressions i els moviments dels personatges, que ens captiven des de les guardes, fan impossible no continuar venerant i col·leccionant el treball d’una de les il·lustradores actuals més estimulants, que, per acabar-ho d’adobar, és traduïda exquisidament al català per Bel Olid.

Àlbum i altres relats il·lustratsFantasia