El meu petitó

El meu petitó, de Germano Zullo i Albertine, és un llibre il·lustrat que presenta una dona que gira sense pausa sobre si mateixa mentre xiuxiueja dolçament confidències a un infant que creix de manera imperceptible mentre ella s’encongeix cada vegada més i més. Tot i que sembla una obra sobre la maternitat, tot d’una s’adverteix que en realitat va més enllà, ja que és una història universal: una història de mares i fills, sí, i de filles i pares també, però, sobretot, una història de tendresa, una història d’amor.

Germano Zullo i Albertine, els autors d’aquesta joia editorial, estan lligats tant artísticament com matrimonialment des de l’any 1996 i de llavors ençà han creat, l’un escrivint i l’altre dibuixant, més d’una trentena de llibres. Ara bé, en aquest títol Albertine fa ús d’una única línia negra, amb una absència total de color. És el text senzill i breu de Zullo el que s’alia i atorga intensitat i emoció a les il·lustracions d’aquesta artista plàstica que mostra ací els seus personatges formalment minimalistes i de traçat primitiu sobre un fons completament buit. Certament, la narració es desenvolupa amb molt poques paraules, que brollen subtilment sota el dibuix, i amb una economia gràfica evident.

Tot i això, cal reconéixer que El meu petitó destaca per una capacitat extraordinària d’hipnotitzar-nos com a conseqüència, precisament, de la barreja entre unes imatges honestament evocadores i d’una intel·ligent sofisticació textual. Aquesta silenciosa simplicitat expressiva i estilística, lluny de distanciar qui llegeix, aconsegueix sense a penes esforç involucrar-nos a partir de subtils reflexions sobre la condició humana i l’inexorable esdevenir del temps alhora que ens fascina amb la potència estètica d’unes il·lustracions que prenen sentit i s’intensifiquen en el seu conjunt i amb el pas de cada pàgina.

La bona sintonia d’aquest tàndem literari a l’hora de condensar textualment i visualment tot un seguit de signes clars i immediats al voltant de conceptes tan profunds, com ara la vida i la transmissió inconscient de sentiments, els va fer guanyar el Premi al Millor Llibre de Ficció de la Fira de Bolonya de l’any 2016 amb la primera edició publicada per La Joie de Lire, un guardó ben merescut per a una obra que es desmarca de la resta de llibres il·lustrats tradicionals.

Segurament per això, i perquè ja compta al seu catàleg amb altres tresors de la il·lustradora com ara Bimbi, una publicació de catalogació complexa, un llibre d’artista ple d’esbossos fets a llapis sense cap pretensió narrativa i amb la infància com a principal motiu d’inspiració, l’editorial Limonero ha recuperat ara aquest títol en català, tot persistint en el seu objectiu de conformar un recull de publicacions estimulants i originals.

Llibres que experimenten amb el llibre com a objecte