El prodigi

Homes llop, espectres i morts vivents són alguns dels éssers terrorífics que poblen El prodigi, primera part d’una trilogia creada pel novel·lista, dramaturg i guionista Gerard Guix (Vic, 1975). Ambientada a Barcelona, l’obra té l’encert de presentar amb minuciositat i versemblança l’evolució de l’Axel, un jove de catorze anys que, a més dels canvis propis de la pubertat, en pateix uns altres d’extraordinaris i sobrehumans que afegeixen més confusió a la introvertida i encara poc definida personalitat del xaval. Així, des de l’inici, l’element fantàstic és introduït a poc a poc —l’estrany osset de peluix amb un sol ull, l’oncle desconegut que viu a Suècia, la por a l’obscuritat…— i guanya pes a mesura que es desenvolupa la intriga, sobretot a partir de l’atac al metro del primer licantrop, fins que esclata en la segona part del llibre. Tot i que en alguns moments la història és un xic confusa —so-bretot quan s’hi alterna sovint el somni i la realitat—i potser un punt sobrecarregada de sang i fetge, l’obra té un pols narratiu in crescendo que manté el suspens fins al final.