El secreter de nacre

Guillem Rosselló (Bunyola. Mallorca, 1959) devia tenir massa pressa per acabar aquesta interessant novel·la històrica juvenil, situada a la Mallorca del segle XIX. Una època on els poders senyorials i eclesiàstics encara s’exercien sense contemplacions. I és que les diferents veus que ens fan avançar en la història de la troballa d’uns plànols d’unes mines abandonades, que farà despertar la cobdícia del comte de Rocabruna i l’arxiver de la catedral, ens recorden el que és el plaer lector. Un inicial i excel·lent encaix de puntes que faria història en la LIJ si no fos pel seu final precipitat, digne de les pitjors novel·les d’adolescents, que tira per terra una construcció que s’havia aixecat sobre bons fonaments. I és que un final basat en la increïble història d’amor entre la dama d’Auba i el jove Tomeu, afegit a la innocent redempció del taverner Rafel Bava, i l’innocent engany final als cobdiciosos, frustren les millors expectatives. Guillem, per què no reescrivim un final a l’alçada de les excel·lents cent primeres pàgines?