Els brons a les Fondalades Tenebroses.

D’aquesta narració destacaria sobretot la riquesa imaginativa i la diversitat de recursos fantàstics que utilitza l’escriptora i que li serveixen per crear un món on la màgia esdevé un espectacle agradable i ric en sensacions. Des del llistat de coses que alguns dels follets, anomenats brons, han perdut durant l’any —un la son, l’altre la memòria, la màgia de les paraules, el somriure, el coratge o les ganes de fer les coses ben fetes— i que quatre elegits seran els encarregats d’anar a buscar a les terribles Fondalades Tenebroses… fins als poders màgics que el mag els dóna: el poder de la paraula, el d’obrir els camins tancats, el de trobar el rumb i el poder de la perseverança… passant per l’arbre que es desplega i dóna els seus fruits que són paraules, o la bella libèl·lula, o les estinfàlides, uns ocells depredadors molt perillosos, acabant per la perversa bruixa… Tota una exhibició de personatges singulars i de recursos imaginatius i fantàstics molt ben travats que constitueixen una excel·lent base damunt la qual l’autora pot bastir i basteix una bona narració, i divertida, amb imatges molt belles que, junt a les il·lustracions d’en Quim Bou —llàstima que siguin en blanc i negre!—, donen com a resultat una petita perla literària molt atractiva i plaent.