Els nens voladors

Amb aquesta adaptació del conte de Calders Els nens voladors, publicat per primer cop el 1984 i il·lustrat per Joma, Baula commemora el centenari de Calders. El volum s’ha inclòs, encertadament, a la col·lecció Contes Esbojarrats, que recull històries amb humor, ironia i surrealisme. La Roser, la pro-tagonista, ajuda una fada, i per la seva acció se li concedeix el do d’aixecar qualsevol objecte amb la mirada. Els pares i la mestra volen treure’n profit, i finalment la família munta una atracció de fira per fer volar nens… que dura el que dura l’interès d’una criatura per qualsevol cosa.
Molist fa un bon exercici de síntesi i adequa el text a l’edat dels infants amb frases senzilles i un vocabulari adient, sense caure en simplificacions excessives. Les il·lustracions de Lluís Farré són essencials per transmetre la ironia de la història original (només cal veure l’aspecte de la fada!), i a més incorporen elements de la vida diària de la canalla que els ajuden a identificar-s’hi fàcilment i que, alhora, reforcen la idea de normalitat trencada (el terrari de l’aula amb la tortuga voleiant o la mestra amb la bossa enlairada com si fos un globus). Tot i tractar-se d’un llibre recomanable, és inevitable fer-nos la pregunta: calia adaptar un text que ja era un conte pensat per a nens només una mica més grans?