Els rebels de la cabanya.

Novel·la de colla ingènua i simple. Ingènua per fer creure al lector que els infants poden anar sols a veure l’alcalde i fer una reclamació sense que els pares en sàpiguen res. I ingenuïtat en pensar que un grup de nas de mocs poden fer variar els plans d’un equip de govern a canvi que se’ls respecti la cabanya o l’arbre on l’han construïda.
I simple perquè no presenta ni la més mínima complexitat. El lector ha d’intentar llegir-la sense una exigència crítica. Destaco un element d’interès: la complicitat amb el lector, per exemple: Tots els lectors us estareu preguntant la mateixa cosa… (100) Que ningú no pateixi que ben aviat ho sabreu… (101). També és divertida la descripció de la família de l’alcalde, la família Bigotis… Són recursos que el lector molt jovenet agraeix… Però hi trobem a faltar emoció, intriga, una mica de tensió, un desenllaç més clar, un tractament dels personatges —sobretot dels pares— no tan simple… i alguna sorpresa per evitar que el lector endevini de bon començament com acabarà tot.