Història d’un cap tallat.

Si hi ha un autor en el nostre país amb un estil lingüístic propi és, sens dubte, Garcia Llorca. Domina el llenguatge i és capaç de crear espais i personatges que se’ns dibuixen mentalment per allunyats que siguin de la nostra realitat. Aquesta vegada penso que ha donat el que se’n diu una altra volta de rosca, perquè a una història que podria ser una més de la seva producció, amb la dimensió simbòlica característica i plena de referents tradicionals, hi ha afegit l’extravagància d’un cap tallat com a protagonista. L’empresa era difícil, i en una primera lectura et quedes força descol·locat. Potser sí que el conflicte central del relat —l’enfrontament dels jornalers a la segadora i, sobretot, l’episodi de la juguesca i el robatori de la dalla de la Mort— era prou engrescador per no necessitar el cap. Potser sí que no sigui el millor llibre de l’autor, però penso que se’n surt dignament i que es tracta d’una aposta interessant i atrevida que mereix la pena.