Juliol a Mallorca

Juliol a Mallorca conté alguns trets amb els quals se sol identificar la literatura juvenil: l’obra transcorre durant l’estiu, trama detectivesca al costat d’una història d’amor i el text no excedeix les 150 pàgines; malauradament compleix altres condicions que amb excessiva freqüència trobem en aquests llibres: personatges maniqueus definits amb traços grossos, argument poc elaborat que es resol amb intervencions deus ex machina i una intenció alliçonadora tan explícita i aclaparadora que devora la narració. De fet, això és el llast que enfonsa la novel·la: el que podria haver estat una lectura intranscendent, fins i tot entretinguda en la part central –quan la investigació pren relleu i el protagonista, un individu desencantat es reconcilia amb la vida a través d’una relació amorosa–, esdevé un pamflet «conservacionista» retrògrad fins a extrems quasi ofensius; un discurs barroer i ximplot infestat de tòpics –elogi de l’aldea i menyspreu de la ciutat–, de prejudicis de tot tipus –contra Europa, els alemanys, les institucions democràtiques, les relacions familiars actuals, les residències geriàtriques, la fecundació in vitro, els avanços tecnològics, etc.–, i esquitxat de sexisme –cuinar és cosa de dones–; amb proclames pseudoecologistes com aquesta: t’entren ganes d’incendiar els boscos.