La bruixa de Cadaqués

El títol no enganya: aquest relat explica com s’ho van fer els de Cadaqués en aquell temps dalinià en què una bruixa esverava els gats i ningú podia viure en pau. I que consti que l’adjectiu dalinià no es refereix a les esplèndides i expressives il·lustracions de Lluís Farré, sinó al factòtum d’aquesta història amb final feliç i comprovable, l’autèntic Salvador Dalí, de qui l’autor en revifa la manera de ser i parlar. Ens sembla molt adient que, de tant en tant, els autors i editors del país apostin per una història local, que arreli els lectors catalans en el seu entorn i els seus personatges, ara que el percentatge de traduccions és tan alt i que hi ha tants escriptors que, amb la voluntat de traspassar fronteres, obliden allò de «com més endins són les arrels, més esponerós pot créixer l’arbre». Tot i que en aquest cas es tracti més aviat d’un xic arbust, val a dir que és ben vistós.