La Clara i el cicle de la llana

El 1912 es publica per primera vegada en suec Pelles Nya Kläder, d’Elsa Beskow, un llibre magníficament il·lustrat que mostra el procés de confecció d’un vestit nou a partir de la llana d’un xai. ING el publica en català l’any 2006 amb el títol El xai d’en Pau i, tot i quedar-ne pocs exemplars en estoc, avui encara pot adquirir-se.

Dinou anys més tard, l’editorial incorpora al seu catàleg La Clara i el cicle de la llana, un llibre que sorprèn per la similitud amb el títol d’Elsa Beskow. En aquesta ocasió, en Pau és substituït per la Clara, una nena que, amb l’ajuda dels seus pares, confecciona una bufanda amb la llana del seu xai. El lector pot seguir totes les etapes del procés, des de la xollada fins al teixit final. Tanmateix, mentre que El xai d’en Pau finalitzava amb l’ús de la peça confeccionada i el gest de gratitud cap a l’animal, aquí la història continua: temps després, la Clara aprofita la bufanda desgastada per convertir-la en compost i retornar-la a la terra, que, al seu torn, alimentarà la petita cria del seu xai. La narració es completa amb una doble pàgina que posa de manifest la circularitat del procés mitjançant un esquema, així com la partitura i la lletra d’una cançó (de la qual es troba a faltar un QR o un enllaç per poder-la escoltar). El text també reforça la importància del pas de les estacions i, a cada pàgina, incorpora una onomatopeia destacada tipogràficament.

Si posem tots dos llibres de costat, podem observar La Clara i el cicle de la llana com una actualització de la proposta de Beskow. Això és especialment evident en la representació del nucli familiar i de les relacions comunitàries. En el cas d’en Pau, veiem com recorre a l’ajuda dels seus pares, però  també de les seves àvies i dels seus veïns, que, al seu torn, també li demanen ajuda. Tota la comunitat s’implica en el procés, basada en una idea de reciprocitat en què cadascú aporta allò que sap o pot fer, i s’ofereix la imatge d’una infància integrada i activa en l’entorn.

En aquest sentit, és interessant com la nova publicació posa sobre la taula algunes de les característiques i els valors amb què acostumem a identificar la modernitat: un nucli familiar molt reduït, la participació dels homes en les tasques de la llar, la preocupació pel benestar animal i una infància que, tot i continuar mostrant-se activa i capaç, gaudeix d’una llibertat de moviment més limitada: la Clara no traspassa els límits del seu jardí, ni duu a terme activitats que comportin cap risc, com sí que ho feia en Pau. A més, tots els membres de la família participen en el mateix procés de forma natural, sense demanar res a canvi. També desapareix la sensació de carestia que transmetien l’únic vestit d’en Pau i els humils escenaris domèstics presents en les il·lustracions d’Elsa Beskow.

La Clara i el cicle de la llana s’acompanya d’una guia pedagògica descarregable —amb la possibilitat d’adquirir-ne una versió més completa de pagament—, que inclou propostes tant literàries com manipulatives i vivencials. És, si més no, curiós que en cap moment es faci referència a El xai d’en Pau, ni tan sols a l’última pàgina, on s’ofereixen recomanacions d’altres lectures relacionades.

Diuen que les comparacions són odioses, i és ben cert que tenir entre les mans l’obra de Beskow pot eclipsar, potser injustament, les il·lustracions de Stila Lim. També és evident, però, que el text de Dawn Casey traduït per Daniela Siara i segellat amb el logotip de l’Associació Lectura Fàcil —habitual en aquesta editorial, malgrat que aquesta vegada no es respecti un interlineat ampli— respon a una narrativa més descriptiva, depurada i d’estructura simple, que utilitza la ficció com a vehicle per transmetre coneixements pràctics. Vegem-ne un exemple:

Al xai de la Clara li encantava menjar l’herba verda i tendra.
Va menjar i va menjar i es va fer gran i fort.
Nyam-nyam.
La seva llana es va tornar gruixuda i càlida.
A la Clara li encantava jugar amb ell i acariciar els seus rínxols blancs.
L’hivern va passar i la primavera va arribar.
El xai de la Clara s’havia convertit en una ovella preciosa, coberta de suaus rínxols de llana blanca.
Perquè no tingués calor, el pare va tallar la seva llana. 

A El xai d’en Pau amb la traducció de Marc Roda versionat en català per Ignasi Roda hi trobem aquest fragment:

El xai va anar creixent i en Pau també.
També l’abric del xai  va anar creixent i cada cop era més i més llarg; en canvi, el vestit d’en Pau s’anava fent més i més petit.
Un dia en Pau va demanar a un parell de tonedors que pelessin tota la llana del xai. Després va portar la llana a la seva àvia i li va dir:
—Hola, iaia, em podries cardar aquesta llana?
—Oh, i tant que puc, preciós —va dir la iaia—, si tu em treus les males herbes de l’hort.

Si continuéssim llegint, hi trobaríem una estructura encadenada i repetitiva que els infants poden anticipar i que ressona amb les fórmules pròpies de la rondallística popular, així com un ús de recursos literaris més acurat.

En conclusió, La Clara i el cicle de la llana sembla respondre a la voluntat de l’editorial d’actualitzar una proposta que ja havia publicat, incorporant-hi la idea de circularitat i afavorint una identificació més immediata tant dels lectors com dels adults que els acompanyen, així com adaptant el text als paràmetres de la Lectura Fàcil. És una llàstima, però, que aquesta actualització no es faci cap mena de ressò ni inclogui cap referència a allò que, a tots els efectes, sembla el seu predecessor.

Àlbum i altres relats il·lustratsConeixementsRealisme