La lluna és dolça, Ahmed

Un conte que sembla inspirat en La lluna a casa de Pere Calders o en De què fa gust la lluna, un àlbum d’èxit que des de fa anys gaudeix del favor dels lectors. Arasa explica la història d’un nen fascinat per la lluna que intenta diverses estratègies per arribar a tocar-la. Mentre fa provatures, l’àvia adverteix que les coses bones no cal anar a buscar-les tan lluny. A la fi, Ahmed troba en la dolçor dels pastissets de l’àvia el gust de la lluna. De passada, l’autora ens diu que fou així que es començaren a fer els pastissets farcits en forma de mitja lluna, tan habituals en la gastronomia mediterrània. La tendresa de la història s’acompanya de forma harmònica amb unes il·lustracions agradoses i expressives, de tons suaus, que a voltes sorprenen per la tria de l’enfocament i que combinen de manera adient escenes quotidianes amb altres de més màgiques. El resultat, un llibre fet amb cura, tendre, que fa de bon llegir, que convida a observar els detalls i que entendreix pel que té de lliçó de la sàvia experiència de l’àvia i per la simplicitat tossuda, ingènua i poètica del protagonista.