L’autobús Jordiet: Pirates i bandolers.

Presentant la novel·la com el diari de viatge d’una nena, l’autor es permet usar bàsicament el present d’indicatiu per donar, juntament amb el predomini del diàleg, agilitat a l’acció. Els personatges no tenen cap caracterització psicològica: són l’excusa perquè avanci la narració. Sols l’edat pot ser compartida pels lectors. L’autobús que els trasllada per terres andaluses, i que dóna nom a la col·lecció, és molt especial, ja que pensa i parla. La seva condició extraordinària, així com els poders màgics de la bruixa Elisenda i els de l’aprenenta de bruixa —i alhora narradora— Rosa donen lloc a l’humor i a les aventures. Llàstima que aquestes resultin tan diluïdes: la batalla amb els pirates és finalment acceptada per la colla com un somni, i el segrest per part dels bandolers resulta ser una representació per als turistes. La sensació de viatge turístic ve confirmada per la informació sobre els llocs que visiten. La narració pretén fer passar una bona estona i ho aconsegueix. El valencià, usat amb naturalitat i fluïdesa, és un valor afegit per als lectors del Principat.