L’herència

Ja ho deia el gat d’El ratolí del Sr. Maxwell que és millor no fer coneixença amb les bèsties que t’has de menjar. El Bigotis de seda rep una carta d’un ratolí enemic amb l’encàrrec de cuidar els seus dos fillets que acaben de quedar-se orfes. Cela agafa com a eix central del relat una màxima per tots coneguda: els gats i els ratolins no s’han entès mai, i la porta al límit creant una història entretinguda i recomanable. El narrador se centra en la figura del gat i ens apropa els seus pensaments contradictoris, els pros i contres de menjar-se els ratolinets o exercir de pare.
La lectura no presenta complicacions: l’estructura és lineal, els capítols temàticament són clars, frases llargues però ben construïdes i riques en comparacions. La intriga de la història et porta cap al final i, tot i que s’acaba tocant el tema del paper del pare a la família i fins i tot la mort, no pren un to massa didàctic que molesti.
La il·lustració, centrada en els personatges, aconsegueix donar certa personalitat al gat i una imatge molt divertida dels ratolinets. Només apuntar, filant prim, que a la pàgina 51 la il·lustració no és gaire fidel al text.