L’ombra d’en Petit Guepard

L’ombra d’en Petit Guepard ha desaparegut. Cansada de seguir-lo per tot arreu, ha marxat sense dir adeu i s’ha enfilat a l’arbre més alt. En Petit Guepard la busca trist i preocupat, però no és fins que no troba Beatriu, la lluerna, que descobreix, per fi, l’amagatall on la Petita Ombra ha fugit. Així, grimpa veloç pel tronc i quan es retroba amb ella, asseguda afligida en una branca, li pregunta: «Per què has marxat?».

Llavors, la Petita Ombra li explica que està trista, molt trista de fet, perquè mai no pot anar la primera, ni decidir on van i, cada cop que es tanca una porta, se li enganxa la cua perquè ella és l’última a sortir. Feliçment, en Petit Guepard li proposa un canvi de lloc, i el tracte fa que aquest s’adone de la dificultat tan gran que suposa anar sempre al darrere d’algú, un fet que el portarà a prendre una decisió del tot encertada i definitiva.

Amb una perfecta doble pàgina il·lustrada sense text, Marianne Dubuc enceta L’ombra d’en Petit Guepard, una història de protagonistes animals amb ànima i comportament humans narrada amb la senzillesa i la tendresa que la caracteritza. Es tracta, en essència, d’un relat d’amistat i d’empatia que alerta sobre la importància d’observar i pensar les coses des d’una perspectiva diferent de l’habitual, tot explicat mitjançant un text amb una presència destacada de diàlegs i les il·lustracions càlides i acollidores d’una il·lustradora canadenca que captiva els més petits publicació rere publicació.