L’os Reganyós. Per què els peixos no tenen llengua?

D’ençà que es va publicar per primera vegada al Japó l’any 1968, L’os Reganyós ha estat una de les obres més estimades pels infants nipons. És motiu de celebració, doncs, que l’editorial Libros del Zorro Rojo l’hagi introduït recentment a casa nostra.

En un principi, L’os Reganyós es va concebre com un conjunt de nou contes als quals ben aviat es van afegir més reculls i àlbums il·lustrats. Recentment, l’editorial japonesa Poplar ha adaptat aquests àlbums en una nova col·lecció que reuneix dos contes per volum. El primer, que és el que ha arribat a casa nostra, inclou «Per què els peixos no tenen llengua?» i «Qui xiuxiueja?».

Tots dos relats segueixen una estructura similar: mentre el Reganyós passeja per la natura, algun fenomen natural o animal li desperta la curiositat; tot seguit, topa amb un obstacle, físic o moral, i reflexiona en veu alta sobre la millor manera de sortir-se’n, i, finalment, es retroba amb la seva mare i junts resolen el problema. 

Si bé les dues històries recullen l’essència de l’osset —curiós, llaminer, i amb una estima per la seva mare que entendreix a qualsevol lector—, «Per què els peixos no tenen llengua?» exhibeix el to filosòfic característic de les aventures del Reganyós que ha captivat els lectors durant dècades. En aquest cas, intrigat per com viuen els altres éssers, el Reganyós repassa els avantatges de ser un arbre, una abella i una carpa, però finalment s’adona que sent qui és està d’allò més bé. 

És per aquest motiu que lamentem que la traducció no hagi apostat per preservar un dels trets més distintius del personatge. Principalment, s’ha substituït el nom del Reganyós (originalment «Ufu», o «Uf») per fer-lo més natural per al lector català. Tot i que «os Reganyós» és una solució ben trobada i amb una rima prou divertida, aquesta alteració desvincula el personatge de l’expressió que li dona nom; com a resultat, el text en català tampoc s’esforça a destacar aquestes interjeccions, i les substitueix per expressions més ordinàries com ara «òndia» o «vaja». 

Tot plegat, aquest volum és una molt bona porta d’entrada a l’univers de l’aclamat osset nipó, però convé tenir en compte que les peculiaritats més autèntiques del personatge queden diluïdes per la traducció. 

Àlbum i altres relats il·lustratsAventures i viatges