Mirando cuentos: Lo visible y lo invisible en las ilustraciones de literatura infantil.

Heus aquí la publicació de la tesi doctoral de l’autora, prou coneguda pel públic especialitzat en literatura infantil per les seves publicacions a la revista CLIJ. Cal aplaudir que, per fi, hi hagi una publicació avalada universitàriament sobre la il·lustració, contemplada en aquest cas des de l’òptica dels valors que transmet la imatge als llibres adreçats a infants i joves. L’anàlisi quantitativa i estadística de valors educatius com la religiositat, l’amistat, la classe social, etc., ocupa més de la meitat del llibre i, si bé l’elecció de la mostra a analitzar és un pèl aleatòria (no hi ha res a objectar, cadascú treu la informació que més li convé), no hi ha dubte que el procediment és rigorós i permet arribar a conclusions mínimament objectives. Més discutible és la tipologia efectuada sobre les modalitats, tècniques i procediments d’il-lustració, perquè no sembla que l’autora hagi disposat d’una documentació adient, o que hagi paït els manuals de què disposava, cosa que la fa caure en errors tan flagrants com confondre el Pop Art amb el collage, o atribuir a les il·lustracions una designació nominal extreta dels corrents pictòrics: realisme, impressionisme, puntillisme, cubisme, fauvisme, etc., fet que l’aboca irremissiblement a contemplar la il·lustració com una derivació de la pintura i no com a un art narratiu per si mateix.
Per tot plegat, el llibre esdevé més interessant per acceptar l’anàlisi de quina mena de valors didàctics s’han potenciat i es transmeten a través de les il·lustracions escollides, que no pas per comprendre i aprofundir en l’essència i in-terpretació de la il·lustració, camp en el qual ens continua faltant bibliografia.