Crítiques
Mussa, el fill de Barba-rossa
Aquesta és una novel·leta amable i plena de tan bones intencions que el contingut voreja la moralina pura. S’hi relata el primer viatge del fill únic d’un ferotge pirata a bord del vaixell del seu pare. Mussa, el protagonista, només pensa a llegir perquè vol ser escriptor i, poble que saquegen, botí de llibres que s’emporta amb gran disgust de tota la tripulació. Els personatges corresponen més a un arquetip —pirata, mare, frare, joglar…— que a algú de carn, ossos i taleia, cosa que fins a un cert punt pot contribuir a facilitar la comprensió de l’aventura als infants que d’història en saben poc.
La il·lustració, de traç tan dinàmic com simpàtic, també sembla no ambientar històricament el relat i l’ubica al final del segle XVIII, mentre que l’argument correspon més al XIV o XV…
Llevat d’aquest detall, en aquest llibre tot hi és políticament correcte, sense violències ni estridències de cap mena, fomentant la integració multicultural i l’amor a la cultura dels països catalans.
