Ni ofici ni benefici

Enric Lluch, un dels autors més prolífics de la literatura infantil i juvenil catalana, ens presenta una història d’a-quelles que permeten més d’una lectura. La primera fa referència a la narració d’un jovenet a qui ha arribat l’hora d’escollir ofici i res millor que fer-ho per l’atzar d’un abecedari, de manera que passa per la T de torero o la P de perruquer, entre d’altres. Una història que ens recorda altres de Pep Albanell (Feines per treballar, Cruïlla). I una segona lectura, destinada a un lector adult, on presenta una interessant i mordaç crítica del món laboral. I és que Enric Lluch té els dits pelats de picar i picar històries on els ingredients fan un bon brou amb diversos sabors, sense els límits que a vegades els escriptors s’autoimposen per l’edat del lector.
Malauradament, però, les il·lustracions no són a l’alçada del text a causa de la seva poca capacitat de suggestió i limitació d’elements narratius que les fan més pròpies de contes per a més petits.