Noms robats

Aquesta és la història d’un nen sense nom a qui no arriben les coses bones, com l’olor del forn, un somriure o les paraules dites en veu baixa. És l’incomprès, el rebutjat, el perseguit, que es mira al mirall de l’ascensor i decideix pujar a peu, o que s’aboca a la barana de les escales sense tenir vertigen.
Un relat d’aquestes característiques demana a crits un estil contundent, que Tàssies assoleix amb escreix servint-se de la tècnica del linòleum i el gravat. El resultat és un dibuix de contorns durs que, a més en aquest cas, va acompanyat de pocs colors sempre de la mà del gris i el negre. D’altra banda, cal destacar-hi l’absència de rostre d’alguns personatges (tenen una poma en lloc de cap), així com el fet de dur la mateixa indumentària, elements que emfasit-zen la idea d’aïllament i anonimat que dóna cos a aquestes pàgines.
Ara bé, malgrat el pou en què es troba el nen sense nom, acabarà veient un fil de llum, que és l’es-perança que no es pot perdre mai. I l’autor ens en fa partícips, a nosaltres, d’aquesta esperança.
Una obra com n’hi ha poques.