Quan la terra era plana.

Temps: l’Edat Mitjana. Lloc: un país inventat que ben bé podria ser Catalunya. Personatges: tota l’escala social, des del camperol fins al senyor passant pel monjo, vistos tots des de l’estament més humil. Argument: un pagès acusat injustament de lladre i empresonat és buscat per la seva filla, un jove amic i un croat. Perspectiva: l’actual.
Ens trobem davant d’una novel·la històrica amb voluntat didàctica, pensada per explicar com era l’Edat Mitjana a les noves generacions. Amb descripcions detallades però gens feixugues, l’autor fa un fresc que recull tots els aspectes de l’època: monestirs i monjos, castells i senyors, conreus i pagesos, guerra santa i croats, la riquesa de l’Església i dels senyors i la fam de la resta…
Malauradament, la novel·la no acaba de reeixir des d’un punt de vista estrictament literari i no troba el to adequat. L’argument és poc creïble i previsible i està al servei dels continguts històrics que es volen donar; a més, els personatges són completament plans (no evolucionen amb l’aventura). Amb tot, es tracta d’una obra eficaç en la mesura que està escrita amb molta correcció i compleix l’objectiu per al qual ha estat creada.