Records emboirats

Records emboirats arrenca amb el retorn d’un adolescent al poble on ha estiuejat des de ben petit. Hi ha diversos canvis, però, des de l’última vegada que va ser-hi. Els pares s’han separat i, a més, ni ell ni la colla d’amics i amigues encara no s’han recuperat d’un fet terrible que es va esdevenir dos anys enrere. Les preguntes i les explicacions, si n’hi ha, se succeeixen i fan pensar que la història es pot repetir.

Aquesta novel·la, opera prima de l’autor, va resultar premiada amb una beca d’escriptura, cosa que implica la publicació, una dotació econòmica i el suport d’un equip editorial que deu haver orientat l’autor al llarg de tot el procés creatiu. Hi trobem un estil acurat i ric, i el to general del relat i l’administració de la intriga conviden a la lectura.

Malgrat tot, un cert retoricisme i la reiteració del tema (una maledicció i la mort misteriosa d’un jove) li fan perdre punts al conjunt. Afegim-hi també detalls que palesen una certa inexperiència. Per exemple, hi ha mencions constants a un arbre que té un pes especial dins de la trama, i tothom s’hi refereix amb aquest terme, cosa que en un medi rural, com el de la història, no fa ningú: hi ha oms, freixes, bedolls, pins…, però la gent de pagès mai no fa servir el genèric «arbre» amb què ens expressem els qui vivim a ciutat. D’altra banda, sobta d’allò més que una colla mixta de joves, en època de vacances, tingui com a passatemps caçar capgrossos i no semblin interessats per altres activitats més habituals, posem per cas estar pendents del mòbil, enrotllar-se entre ells, beure o consumir substàncies, o un més genèric i esperable desafiar el món adult.