Sense sortida.

Com a exercici de l’Escola d’adults, Juana, una noia gitana, escriu aquest llibre explicant els fets que ella i la Rosa van viure després de ser testimonis de l’assassinat d’un magribí en mans d’uns skins.
Només començar se’ns plantegen temes interessants com: els barris marginals de Barcelona i les poques oportunitats dels que hi neixen, la nefasta política urbanística dels Jocs Olímpics del 92, els skins, la immigració a Espanya de fa uns anys i la que arriba ara de l’Àfrica… Temes que giren al voltant del personatge de la Juana, que ens parla en primera persona i que sembla que ens deixarà conèixer el món dels gitanos i la seva realitat, més enllà de la rumba i el Pescadilla.
Però a l’autor se li escapa la novel·la de les mans i ens acaba arrossegant fins a una aventura rocambolesca més propera a un melodrama de dissabte a la tarda que no pas a la novel·la que ens havíem imaginat. I tot, a través d’una veu, un to i uns diàlegs que no acabem de creure’ns.