Si no he menjat res!

Una successió d’imatges i de situacions: ens trobem amb el que alguns anomenen conte repertori, o més aviat un conte encadenat. El llop visita el metge i aquest sospita que l’animal té una indigestió de tantes persones i bèsties que s’ha cruspit. Efectivament, comencen a sortir, unes rere els altres, iaies, cabridets, porquets, caputxetes, etc., fins que veurem, al final, que a la panxa del llop hi falta algú. Agradarà als lectors que comencen tot just a tenir una certa experiència literària perquè hi aniran reconeixent, de manera divertida, els seus contes predilectes.

Criden l’atenció dues qüestions: la feina d’adaptació i encaix de la traducció catalana, que  manté la rima, i un molt bon ritme tot conservant l’humor i les dobles intencions del text. També destacarem les il·lustracions: personatges fets en traç gruixut sobre uns fons més neutres i lineals, de colors freds. En alguns moments fa pensar en l’estètica dels anys 60, molt ben reinterpretada en aquest cas. Les pàgines desplegables permeten esponjar les imatges.