Tinc granotes a la panxa

Enquadernada amb tapa tova i un format manejable, heus aquí una narració senzilla i fluida que té com a punt de partida la credulitat de la nena protagonista quan, després de beure molta, moltíssima aigua, sent l’advertència de l’avi que li diu: «Si beus tanta aigua se’t faran granotes a la panxa!». Aquesta és una frase feta del català col·loquial que fa al·lusió als borborigmes, és a dir als sorolls intestinals per excés de gasos. I la protagonista, quan la panxa li comença a fer rebombori, es pren l’advertència al peu de la lletra i queda convençuda que la seva panxolina ha engendrat una granota si més no. Trobarà companys de joc que se solidaritzaran amb el seu problema i hi buscaran tota mena de remeis. És aquest itinerari a la recerca d’una solució allò que dona peu a un relat breu i amable, adient per als lectors incipients i per a les biblioteques d’aula.

Les il·lustracions acompanyen molt adequadament, amb personatges i entorns esquemàtics i expressius, aquesta peripècia, que no pretén altra cosa que reforçar allò que, essent propi de la nostra llengua, pot donar joc a la imaginació.