Tobi Lolness 1. Un mil·límetre i mig d’heroisme

Quan l’any 2007 Timothée de Fombelle (París, 1973) publica la primera part de les aventures del petit Tobi Lolness, un personatge de tan sols un mil·límetre i mig d’alçada, va ser tot un esdeveniment mundial. L’obra, traduïda a gairebé trenta llengües —en català la publicà l’editorial Empúries el mateix 2007 i va ser traduïda per Josep Alemany, igual que la present edició—, va guanyar ràpidament un fum de premis a França i el prestigiós Premi Andersen, el que molts bategen com el Nobel de la LIJ. 

L’obra, bellament il·lustrada per François Place, un dels il·lustradors més venerats del país veí, del qual sobresurten les seves obres centrades en la invenció de cultures i civilitzacions inexistents, amb un traç volgudament imprecís i les taques de gris d’aquarel·la que li confegeixen un segell propi, és una novel·la de creixement personal en el sentit més metafòric del terme. I és que el petit Tobi Lolness ha d’enfrontar-se a la vilesa humana, a l’ambició de poder dels qui volen governar el seu món —un roure immens que és tota una cosmogonia de la seva família i de la societat— tot destruint-lo a petites mossegades, a mesura que passa de la infantesa a la joventut descobrint, entre d’altres, l’amor. Així mateix, també és un cant a l’ecologia, a la preservació de la riquesa natural del nostre entorn, ja que, com bé deia un diari francès, «després de llegir Tobi Lolness no tornarem a mirar la natura de la mateixa manera». 

Ens alegrem que aquest títol, el primer de la llarga i fascinant carrera literària del seu autor, torni a les nostres prestatgeries. Un llibre cridat a esdevenir un clàssic de la LIJ perquè és l’essència d’allò que ha de ser la bona literatura. L’únic però a la reedició, de gran qualitat, és que els crèdits no fan justícia a la veritat, ja que ens oculten que han passat gairebé dues dècades de la primera edició —tan sols s’esmenta de passada a la contracoberta—, i no es referencia que aquest títol obtingué un premi tan prestigiós com l’Andersen. A Tobi Lolness només li mancava aquesta segona edició per començar a considerar-lo un clàssic, a imatge i semblança d’obres de Dahl, Nöstlinger o Jansson.