Ullals

He de confessar la meva flaquesa, ara m’adono que reculada en el temps, per les narracions gòtiques: Bécquer, Poe, Le Fanu… entre moltes d’altres, i de totes, en major o menor grau, les de H. P. Lovecraft. De sempre m’ha fascinat el paisatge com a part important de la història, l’atmosfera terrorífica que t’atrapa i et fa posar els pèls de punta i l’horror de les imatges esbossades per la por irracional que fa embogir els protagonistes. De manera especial, aquells finals que no t’alliberen de l’angoixa ans et deixen amb la mateixa tensió. Unes constants que Ullals, obra escrita a quatre mans per Salvador Macip, metge i escriptor, i Sebastià Roig, periodista i escriptor, Premi Ruyra 2010, ofereix ben dosificades, a ritme desbridat a partir de la despreocupació inicial de Vicent, un adolescent de classe alta acostumat a sortir-se amb la seva, a qui el pare envia a un campament famós entre famílies riques pel seu èxit en la reeducació de joves conflictius. Vicent no triga a adonar-se que està atrapat i que no pot assumir el que li està passant. Atmosfera claustrofòbica, perills indefinits, vigilants perversos i una solitud insuportable el condueixen cap a un final desolador.
Novel·la de redacció dinàmica i captivadora, que capta l’interès de principi a fi.