Ulls de mitjanit

La publicació d’una història de fantasia sense fissures sempre és una bona notícia. I si en són tres, encara millor. Els éssers sense ombra, El país dels gegants i La nissaga dels Orcans conformen Ulls de mitjanit, una trilogia protagonitza per en Crey, un jove orfe que, tot i emmalaltir de lepra, lluita valerosament per mantenir a ratlla els éssers que amenacen el seu regne, siguin mags o senyors amb desig de venjança. Per aconseguir-ho compta amb la companyia d’un cavall convertit gairebé en amic i amb la força màgica d’una espasa, a més d’uns valors fonamentats en la justícia i la fidelitat.

De la mà de Baula ens arriba aquesta traducció al català de l’obra d’Hernández Chambers. L’acció se situa en un entorn medieval conformat per regnes enfrontats entre ells, on planen éssers sense ombres, bruixots castigats per fer mal ús de la màgia, un rei injust i, per damunt de tots ells, un jove que vol salvar una donzella d’un encanteri, és a dir, elements clàssics dels relats de fantasia. Tot plegat fa que l’obra no sigui del tot original, ja que tenim la sensació que hem llegit històries semblants abans. Aquest fet, però, no treu en cap cas que es noti l’ofici de l’autor per bastir tres històries encadenades plenes d’emoció. El fet que els capítols siguin curts i la trama senzilla permet que la trilogia sigui una molt bona manera d’entrar en el gènere per als joves lectors que no hi estiguin avesats. I, si els agrada, els pot portar més endavant a llegir-ne mostres més complexes tant pel que fa al detallisme de les descripcions com a la caracterització dels personatges.