Una pintura als llençols.

Mercè Canela retorna amb aquest relat a explorar les possibilitats de narrar la vida que emana de les obres d’art. Ho havia fet a Les portes del temps animant un mapa per a lectors adolescents, i ho fa ara per a lectors molt més tendres, ubicant una pintora dins i fora del seu quadre. La descoberta d’aquest personatge singular la fan dos germans que viuen en una fonda regentada des de fa generacions per la família. I és a través d’aquest nexe familiar, bar-rejant gestos, olors i gustos quotidians, que es va teixint un fil narratiu fantàstic tan subtil com el voleiar d’uns llençols al terrat. El repte del misteriós viatge intrageneracional des del present és servit per l’autora amb molta cura i sensibilitat, tot i que molts interrogants queden oberts i poden deixar insatisfets —potser millor dir inquiets— els lectors.
Sebastià Serra aconsegueix acordar la seva paleta al to suau del relat, il·luminant objectes i personatges com pocs il·lustradors saben fer.