Dijous passat, 6 de novembre de 2025, vam viure una tarda inoblidable i molt especial. En un escenari tan suggestiu com el Museu d’Història de Catalunya, els membres del jurat del Premi Atrapallibres van poder conèixer i conversar amb l’autora britànica Frances Hardinge, que visitava Barcelona amb motiu del Festival 42 de Gèneres Fantàstics. Una trobada plena de misteri, curiositat literària i una gran dosi de generositat per part d’una escriptora que sap mirar el món amb ulls d’infant.
L’activitat va començar davant d’un vaixell majestuós, símbol perfecte de l’univers de L’illa dels murmuris (Bambú). «La història està feta d’històries», es va recordar al públic abans d’endinsar-se en aquest viatge. I, com no podia ser d’altra manera, va ser la mateixa Frances Hardinge qui va aparèixer d’entre bastidors —o més ben dit, de darrere del vaixell— per donar la benvinguda als nens i nenes que l’esperaven amb entusiasme.
Abans d’entrar a la sala Àgora, la lectura d’un fragment de l’obra va marcar el to de la sessió:
«Després d’una mort, era cabdal que es duguessin les sabates de la persona morta al barquer com abans millor. Si no es feia, les sabates no trigaven a desaparèixer perquè el seu propietari les reclamava. Si el mort s’apropiava de les sabates no hi havia res que li impedís quedar-se vagant per l’illa.»
Així, els nens i nenes i els pares i mares van ser convidats a deixar les sabates en un bagul, com un gest simbòlic per entrar, ara sí de ple, en l’univers de l’autora. A l’entrada, cadascun va rebre una llibreta amb unes sabates il·lustrades a la portada, com a «passaport» cap a aquest món fantàstic i perquè poguessin anar apuntant totes les preguntes que volguessin fer-li a l’autora.
A la sala, ambientada amb llum tènue, espelmes, pedretes i una suau olor de mar, la trobada es va convertir en una experiència immersiva. Seient en rotllana, infants i adults van escoltar Hardinge parlar del seu procés creatiu, de com la inspiren la mitologia i les cultures d’arreu del món per escriure els seus llibres, i de com, en el cas de L’illa dels murmuris, s’havia nodrit de diverses tradicions que aborden el tema de la mort. L’autora va explicar que escriu des de petita —quan inventava històries per fer adormir la seva germana— i que encara avui escriu per aquella nena que buscava mons per descobrir.
Després, va arribar el torn de preguntes: quins són els seus personatges preferits de l’obra, per què alguns tenen nom i altres no, d’on surt el nom de l’illa, si els seus llibres estan connectats entre ells… Hardinge va respondre amb entrega total i entusiasme màxim, fent brillar la imaginació de petits i grans, que l’escoltaven embadalits.
Per tancar la trobada, els infants van poder fer-se tatuatges amb els motius marins, de natura i misteri així com dels personatges de l’obra mentre esperaven el seu torn per aconseguir la signatura i una dedicatòria de l’autora.
Va ser, sens dubte, una tarda de literatura i màgia, una celebració del poder de la fantasia i del pensament propi —com defensa Hardinge—, i una demostració que les bones històries són aquelles que ens fan mirar el món amb una mica més d’encant i curiositat.
Llegiu l’entrevista que la periodista Alba López, de Núvol, va fer-li una estona abans de la sessió.
