1714

L’escriptor Jordi Sierra i Fabra, l’il·lustrador Ignasi Blanc i l’Editorial La Galera han estat agosarats a l’hora d’escollir el seu particular mode de fer homenatge a una data tan significativa de la nostra història. Han triat un gran format, una edició valuosa i acurada i un gènere sorprenent per poc usual en el panorama de la literatura adreçada als joves: el poema narratiu de to èpic. El resultat és difícil de valorar i probablement despertarà entre els consumidors opinions ben diverses. D’una banda, hem pogut constatar de primera mà la dificultat dels més joves per entendre i seguir el fil narratiu d’allò que s’explica: són fets complexos, allunyats de l’experiència quotidiana del lector, i que siguin explicats en vers no contribueix gens a fer-los entenedors, ans al contrari. D’altra banda, mantenir un bon nivell literari en un text tant llarg no és fàcil, i més quan es dóna poc marge a la creativitat perquè s’han d’explicar fets històrics concrets. Per això, al costat d’alguns versos reeixits, n’hi ha molts que es noten forçats i el ritme intern del poema esdevé molt reiteratiu. Les contínues al·lusions a la lletra i la tornada d’Els segadors és un intent d’aportar força i ritme al text. Les il·lustracions, en les quuals predomina el marró-groc i el negre amb alguns cops de vermell i blau, tampoc no ho tenien gens fàcil. Tot i que l’il·lustrador s’ha esforçat a fer-les variades i posar en imatges allò més sorprenent o significatiu de l’acció, acaben per resultar monòtones i –sobretot- tristes, tot i que això ja concorda amb el que s’hi explica. A les últimes pàgines, una sintètica però completa cronologia de la guerra de Successió ajudarà el lector a situar fets, dates i personatges. En conjunt, un llibre espectacular però no del tot reeixit, que demana una lectura col·lectiva a l’escola, si pot ser en veu alta, i una lectura compartida a casa per entendre els fets històrics en aquesta especial formulació literària i plàstica.