A contrapèl / À rebrousse poil

Abans de res, val la pena repassar alguns punts. Primer: Sd.edicions, fundada i dirigida per M. Lluïsa Samaranch, dissenyadora de professió, té una filosofia poc a l’ús, en el sentit que publica en àmbits molt concrets i valora especialment el llibre com a objecte. Segon: a la col·lecció El Dodo Bobo s’editen llibres fets per artistes de disciplines diverses i en valoren la immersió en el seu univers creatiu. Tercer: Maria Pagès, especialista en comunicació audiovisual i animació, gaudeix creant mons insospitats en els seus treballs, com ho demostra aquest seu segon llibre.

Dit això, l’àlbum té una presentació acurada, en cartoné i en edició bilingüe català-francès, la qual cosa li dóna un atractiu especial. L’argument gira entorn de la hipòtesi que els llops dels contes tradicionals (La caputxeta vermella, Els tres porquets, etc.), en lloc de ser els personatges secundaris, estigmatitzats com els sempiterns dolents, ben bé podrien haver estat els bons de les respectives històries. Reunits els llops, es planyen dels escarnis que han hagut de patir i que seguiran patint si no hi posen remei; primer imaginen mil venjances i després troben una solució: aproximar-se als protagonistes dels relats en to de pau. Però els bons resulta que no ho són tant i els llops són rebuts amb amenaces.

Per narrar la història, Pagès se serveix d’un text migrat i d’unes il·lustracions sintètiques i força expressives. Gran part de la informació la faciliten els dibuixos, i és el mediador, que sabrà apreciar el ric treball d’edició i de creació, qui haurà de desvelar el que queda subjacent. La qüestió és que, si bé la revisió a contracorrent dels clàssics pot despertar l’interès dels menuts, en aquest cas el plantejament és complex, i la lectura de les il·lustracions, un pèl enrevessada.