A partir d’ara

Marta Bellvehí és dissenyadora gràfica i il·lustradora, i el seu estil inconfusible es pot trobar fàcilment en portades de disc, cobertes de llibres, façanes o cartells reivindicatius. Fa uns anys va fer el salt també a l’escriptura publicant la novel·la juvenil Bruna Brown (Fanbooks, 2022), on incloïa algunes il·lustracions en blanc i negre. Amb la publicació del seu últim llibre, A partir d’ara, l’autora sembla haver trobat el format ideal per explicar les seves històries: una barreja indissociable dels dos llenguatges, text i imatge. Un format que, tenint en compte el seu estil hiperrealista, ens recorda les fotonovel·les romàntiques.

L’autora ens presenta un tall de vida de dos personatges, la Gin i en Bernat, que just arribada la trentena decideixen formalitzar la seva relació anant a viure junts. Abans, però, marxen de viatge al Perú, i aquesta escapada és just el nucli central de la narració.

L’obra s’estructura en capítols breus on s’alterna la veu narrativa en primera persona dels dos protagonistes. I alhora, tot i que en general el temps narratiu és lineal —els títols dels capítols segueixen l’ordre cronològic del dia de ruta—, s’intercalen alguns capítols amb salts al passat, per conèixer moments claus de la relació, que ens ajudaran a entendre el conflicte de parella que sorgeix durant el viatge. 

La prosa de Bellvehí és molt detallada, no només descrivint els paisatges, sinó, i sobretot, explicant pas a pas les accions i els pensaments dels protagonistes. Amb aquests monòlegs interiors sembla que l’autora vol donar-nos tota la informació d’una manera objectiva perquè siguem nosaltres els qui valorem la magnitud d’allò que passa. Com els afecta realment tot plegat, ho transmeten més aviat les imatges estàtiques de les seves fotografies il·lustrades. Aquesta manera d’escriure fa alentir força el ritme de lectura, però potser ja és el que busca. L’obra ens parla d’una ruptura, però no hi ha moments àlgids, ni escenes amb canvis de to, sinó que Bellvehí s’hi apropa des de la reflexió i la calma, acompanyada de la calidesa de la paleta de colors escollida. Potser avançant en la lectura a poc a poc podem entendre que les relacions també tenen el seu ritme de deteriorament, i és possible que, en aquest cas, tot comencés el «Dia 350 abans del viatge».

El meu principal dubte amb la novel·la és l’edat del lector destinatari. Evidentment no cal que els adolescents només llegeixin obres protagonitzades per personatges de la seva edat, i que les històries de desamor també els poden interessar. Però la història de la Gin i en Bernat crec que reflecteix un moment vital molt concret d’una franja de joves més adults, més enllà dels vint anys: els problemes d’habitatge, el desenvolupament de la carrera professional o la decisió de ser mare. També cal dir que Fanbooks n’ha fet una edició molt acurada, amb tapa dura i il·lustrada, lluny del format habitual de les seves obres juvenils.