A qui li agrada anar amb barret?

Al cor de la selva, un barret solitari és portat pel corrent d’un riu sinuós, «de qui devia ser, / el barret?»; a partir d’aquesta pregunta, el llibre s’estructura amb seqüències de doble pàgina que en proposen possibles amos –la mona, el tigre, el tucà, la lleoparda…–, sempre falsos, excepte en l’última ocasió, quan se’n descobreix el curiós propietari. Les respostes –breus i amb jocs fonètics i semàntics més o menys afortunats, segons els casos– dialoguen amb les imatges: un gripau amb granota, una zebra amb pijama, un tucà «tocat i posat» o un cocodril dansaire i «ben cuqui» amb vestit i sabates de ballet. L’escena final, que reuneix els huit animals que han aparegut en les pàgines anteriors, mostra com «anar amb barret» pot tenir més d’un significat. En les il·lustracions estilitzades de Sebastià Serra, sobre gammes de verds i blaus que representen l’exuberància selvàtica, contrasten –també humorísticament– elements roigs i roses. Un sofisticat i barroc imatgiari d’animals amb un cert grau de complexitat enunciativa que s’adreça als lectors menuts que ja s’han iniciat en la lectura.