A tota vela!

Als lectors que tot just comencen l’aventura d’enllaçar paraules, aquest conte els ofereix una dosi d’acció que s’adiu amb un llenguatge planer que fa que el relat flueixi natural. Els autors dosifiquen, com ja havien fet anteriorment en el títol El lladre de menjar, una diversitat de recursos –entre els quals destaca l’humor– que posen al servei d’una estructura ben pensada. En Pau s’embarca amb el seu oncle Jonàs, el capità d’un vaixell mercant, amb qui viu una atzarosa travessia fins a arribar a destí, l’illa de Bora Bora. La tripulació, batejada amb noms que escauen a les seves tasques i caràcters, desprèn autenticitat, i el registre emprat, amb un puntet irònic, s’adapta al que busquen els autors: involucrar el lector i fer que, amb la crossa de la primera persona, s’identifiqui amb el protagonista. Les il·lustracions són narratives i cada acció i cada concepte està recreat al peu de la lletra, però, lluny de fer la sensació que el discurs es repeteix, el fa créixer amb una combinació de minuciositat, expressivitat i, alhora, de lleugeresa.