A tots els ulls brilla la mateixa llum

L’argument d’aquesta narració és només un recurs per introduir temes al voltant de l’antiracisme: immigració, explotació, solidaritat, acolliment d’infants saharians, ONG’s. El gran inconvenient és el seu discurs didàctic i la seva insistència, que provoquen l’avorriment en el lector, perquè el que va succeint és del tot previsible. La veu del narrador es nota massa en uns diàlegs i monòlegs que no són ver-semblants, sinó definicions de manual. L’autor és tan políticament correcte que crea uns personatges maniqueus: el racista és, òbviament, ric, burgès i materialista; la seva dona, en canvi (el feminisme mana) és justa, culta i comprensiva. La víctima de l’atac racista, un metge generós que acabarà salvant-li la vida. El procés de conversió del protagonista en un home nou, d’idees radicalment oposades a les que defensava al principi, és ràpid i total.
L’estil de l’il·lustrador és caricaturesc, potser per estar en consonància amb l’autor.
Un text construït exclusivament amb tòpics programàtics, que en lloc de fer reflexionar, alliçona les noves generacions. Eren aquestes les bases del premi de la Vila de les Alqueries?