Ànec coix, gallina cega

Què més es pot demanar d’una novel·la si no és que captivi de principi a fi, des de la coberta, durant el desenvolupament i fins, especialment, al final?

Abans d’obrir el llibre, el lector no pot evitar fixar-se en la cridanera coberta groga i els personatges un xic estrafolaris que s’hi reprodueixen, però sobretot no pot deixar de preguntar-se per aquest títol enigmàtic, Ànec coix, gallina cega. El tàndem alemany format per Ulrich Hub, actor i dramaturg, i Jörg Mühle, força present en la producció catalana de LIJ actual, ha donat lloc a una obra hilarant però gens banal, on text i il·lustració encaixen perfectament en una voluntat evident d’entretenir i alhora promoure la reflexió.

Amb l’estructura d’un viatge iniciàtic que connecta de manera immediata amb altres clàssics de la LIJ com Oh, que bonic és Panamà! de Janosch, l’ànec i la gallina emprenen una aventura cap al lloc «on els desitjos secrets es fan realitat». Com no podia ser d’una altra manera, el canvi és un dels elements centrals del llibre, tant pel que fa al tarannà de tots dos animals, molt ben definit, com a la relació que els uneix.

El diàleg, que gràcies a la notable traducció d’Anna Soler Horta llisca amb una naturalitat total, és el recurs fonamental de Hub per fer avançar la història, i aquí es nota especialment l’experiència dramatúrgica de l’alemany, cosa que fa que el text sigui ideal per llegir-lo en veu alta o representar-ne escenes.

Finalment, l’última basa guanyadora d’Ànec coix, gallina cega és la combinació entre la il·lustració i el disseny gràfic. La primera, que barreja una línia més comiquera amb paisatges onírics de tons pastel, no lluiria tant sense l’encert del segon, que deixa respirar els dibuixos per donar-los protagonisme, i juga amb la tipografia, la taca de text i el color del fons de pàgina per aportar un dinamisme ideal per a lectors d’aquesta franja d’edat.

NarrativaHumorAventures i viatgesLlibres que experimenten amb els personatges