Bambú

Bambú és un llibre de ritme lent que comença presentant el gos que porta el mateix nom del títol, un animalet diferent a la resta de la ventrada, que s’espanta de les ovelles. De sobte, unes pàgines endavant, descobrim que qui conta la història és el xiquet que l’adoptarà i que resulta que també és diferent perquè és cec. La complicitat entre Bambú i el nen creix de manera que arriba un moment en què aquell salva la vida del xaval. Més tard, l’animal es convertirà en el seu gos pigall. Com s’ha dit sovint en aquesta revista, no resulta fàcil combinar creació artística i moralitat; de fet, la intenció excessivament palesa d’abordar, diguem-ne, la diversitat i la integració llasta un àlbum que, alhora, destil·la delicadesa i que manté una certa i subtil intriga, ja que fins a quasi el final no s’esmenta explícitament que el xiquet no pot veure; el lector, tanmateix, pot intuir-ho abans per alguns detalls de les il·lustracions de Grillo en casa, que recorden l’estil de Noemí Villamuza, sobretot pels traços a llapis dels cabells i els rostres de les persones. S’estableix, doncs, un diàleg precís entre text i imatge, unes representacions que omplen les pàgines de tendresa i d’una expressivitat que, en aquest cas, és clau en la interpretació de l’obra.