Bèsties, bèsties, bèsties…

Recull de vuit contes d’Enric Larreula, la majoria publicats anteriorment de manera individual. Les bèsties del títol fan de fil conductor de tots: la vaca farta dels mals de cap que li provoca el «clong-clong» de l’esquella, la història d’amor impossible entre el gall i l’òliba, el cérvol que ha d’anar a buscar una primavera que sembla no voler arribar al bosc… Granges, boscos, selves i sabanes són els escenaris en què els animals, personificats amb trets humans però sense renunciar a allò que els caracteritza, protagonitzen unes històries on l’humor s’alterna amb la poesia. El domini de la llengua de Larreula queda palès en aquest recull, en què juga amb registres col·loquials molt propers a la narració oral, amb un ric vocabulari relatiu a la flora i la fauna, amb les variants dialectals del català, o amb un inesgotable ventall de comparacions i metàfores, tot segons requereixi la situació. Un llibre atemporal, que beu de la tradició de les faules, i que trobarà el seu hàbitat natural en les aules de primària.