Bestiolari de Joana Raspall. Ed. Josep M. Aloy.

Un any després de la mort de l’escriptora i poetessa Joana Raspall, amb la publicació d’aquest llibre podem tornar a gaudir dels seus poemes, aquí protagonitzats per bèsties i bestioles. Poetessa de versos senzills, sense gaire ornament –des de la simplicitat també es poden expressar idees profundes–, va ser pionera en la poesia per a infants: es va posar a escriure en descobrir que a les escoles no es llegien ni es recitaven versos en català o castellà. A través de les històries d’animals que escriu, transmet, des de la fantasia, alguns valors fonamentals, com la bondat de la formigueta que ajuda la seva amiga a traginar un gra de blat que pesa molt, però també sentiments com la supèrbia del paó, que, lluint el plomatge, es mira amb altivesa la resta d’aus, o injustícies com la que li ha tocat viure al dofí, dins d’un aquari. En qualsevol cas, sempre hi ha un lloc per a la moral, darrere d’alguns relats. Quant a l’edició –i ara toca filar prim–, el pròleg segurament és massa institucional, i la biografia, potser massa enciclopèdica: sóc més partidari de les obres sense parafernàlia.