Burricorn

La coberta de Burricorn ja ens arrenca un somriure: un ase amb aires d’estrella que sembla haver perdut el corn. Amb aquesta imatge, José Fragoso ens convida a entrar en el seu univers esbojarrat, on conviuen la ironia, la tendresa i la crítica. El còmic parteix d’una idea clàssica, la del burro que vol ser alguna cosa més que un simple animal de granja, però la transforma amb un humor fresc i contemporani.

El protagonista, en Bru, és un ase amb més expectatives que paciència, i la seva companya, la porqueta Camèlia, és qui posa una mica de seny entre tanta fantasia. Junts formen un tàndem d’aquells que funcionen com una comèdia de parella: ell somia en la glòria, ella li recorda on té les potes. Fragoso juga amb aquesta parella tan diferent i ens regala moments d’allò més divertits.

Les il·lustracions, plenes de rostres expressius, transmeten perfectament les emocions dels personatges i respiren humor a cada pàgina. El format de còmic dona molt de joc: onomatopeies que acompanyen l’acció, escenes àgils i una narració que flueix amb ritme. Amb el seu estil visual és fàcil imaginar el Bru com a protagonista d’una adaptació en format d’animació.

Darrere de les rialles, però, hi ha una mirada crítica al món actual: l’obsessió per destacar, la febre pels unicorns i la necessitat constant de sentir-nos únics. El llenguatge és ric i juganer («van petar-se de riure grunyint i bramant»), i la part final, amb la visita a la granja, tanca la història amb un toc didàctic que convida a continuar parlant de la lectura.

Un llibre ple d’humor i complicitat lectora, que fa riure, pensar i imaginar més enllà de la darrera pàgina. Potser hi haurà una segona part? O potser, finalment, el Bru aconseguirà l’Oscar al millor ase protagonista?

CòmicHumorLlibres que experimenten amb els personatges