Cames

Quan llegeixes que Nono Granero també és titellaire i narrador oral, Cames© encara té més sentit: et pots imaginar clarament l’autor narrant el conte i movent els ninots mentre n’explica les aventures. Tanmateix, pel fet d’introduir dues imatges per doble pàgina i racionar la quantitat de text per full, el ritme és un altre: el lector s’atura en les il·lustracions, que amplien el text i fan picades d’ullet a l’adult. Granero domina tots dos llenguatges i els fa col·laborar d’una manera expressiva i original, amb diverses capes de lectura que fan riure el lector més jove i esgarrifar el més gran, com ara quan davant la doble plena de Cames© un exclama «És el progrés. I el progrés és imparable.»

En Miquel és l’inconformista personatge principal, que recorda en Serafí de Philippe Fix. L’únic altre personatge desenvolupat és la Natàlia, una mestra que comparteix amb en Miquel la curiositat pel món. El noi vol conquerir-la, i per això s’inventa unes cames ortopèdiques que li donaran l’altura que li manca. El giny no l’acosta al cor de la dona, però en canvi resulta un èxit comercial. Més endavant en Miquel es retroba amb la Natàlia i la relació prospera. Plegats inventen una protobicicleta que fa furor, i més enllà els invents continuen. Granero travessa contínuament la línia que separa realisme i fantasia, però l’absurditat ocasional deixa clar quin cantó pesa més.

L’acció se situa en un lloc indeterminat d’Occident a principis del segle XX, un moment en què els avenços tecnològics encara eren rebuts amb un optimisme innocent. En el rerefons sura també la capacitat de superació de les persones i la crítica al seguidisme d’una societat mediocre.

Per a la propera edició, demanaríem –ei, si pot ser– una revisió més acurada del català («casi igual»!) i la traducció del text dins les il·lustracions.