Canalla

Canalla no és un conte innocent: darrere l’escriptura en lletra rodona hi ha un relat sobre les desigualtats entre els diferents infants del món. L’argument és un joc comparatiu on es barregen els temes de gènere, abandó, pobresa, conflictes i respecte pel medi ambient. L’envergadura de la proposta narrativa va acompanyada de les il·lustracions del mateix Lluís Farré, que en alguns casos són la traducció visual a un plantejament textual que queda obert. Potser la voluntat de mostrar tot el conjunt de realitats i d’injustícies que afecten la infància fa que, donat el cas, sigui necessària la col·laboració d’un adult. Tenim davant un relat complex en el plantejament, resolt amb habilitat per l’autor, que s’ajuda del text o de la imatge depenent de si opta perquè la lectura sigui més textual o visual. Una primera lectura realista on, malgrat les diferències socials dels protagonistes, hi ha encara molt més per compartir.