Cap al Nord

Una ruptura sentimental és el pretext aparent perquè la Carla, que acaba de graduar-se, agafi carretera i moto i emprengui una ruta mítica, la que enfila nord amunt i va a parar al cap Nord. El mateix títol de la novel·la juga amb les paraules: Cap al Nord podria perfectament haver estat el reiteratiu i tal vegada cacofònic Cap al cap Nord. La protagonista es mou empesa per les conviccions pròpies i alhora per la necessitat d’interposar un espai entre qui havia estat i qui vol ser. Quilòmetre a quilòmetre (i en són uns quants, explicitats a l’inici de cada capítol), la Carla es reconstrueix a mesura que freqüenta paisatges i personatges.

Amb una prosa elaborada i fluida, el testimoni de la veu narradora ens fa partícips del ventall d’emocions (i de representacions pictòriques) que la natura genera en qui parla. En algun moment, però, s’incorre en el perill de presentar una successió de diapositives, carregades de significat per a qui ha viscut al periple, però que poden resultar reiteratives, per acumulació, per al lector. Malgrat tot, de ben segur que hi haurà algú disposat a provar amb ell mateix que el camí i la petja que ens deixa (imprevisible, però sempre enriquidora) és segurament més important que arribar a destinació d’acord amb les etapes previstes.