Carme. La moneda partida

De bones idees per construir relats no n’hi falten a la prolífica autora, que torna a posar les seves capacitats narratives al servei d’una història amb tots els ingredients per capturar l’atenció: joves que s’enamoren i superen tot de reptes per tal de rubricar el seu amor, aventures a dojo en un context històric, enigmes, profecies, happy end… A través d’una colla de pillastres que es veuen involucrats en una sèrie de peripècies, l’autora vehicula els temes de la novel·la: des de les intrigues polítiques que van acabar portant la reina Maria Tudor al tron d’Anglaterra al segle XVI, fins a l’estabilitat i consistència d’una família gens convencional, passant pels valors eterns de l’amistat, la fidelitat, etc. Dignes d’encomi són la bona oïda per als diàlegs, l’esforç de documentació i per fer versemblant l’ambientació, la tensió ben dosificada. El però: malgrat l’intel·ligent plantejament, una sensació de confusió creixent es pot apoderar del lector a mesura que noms, parentius i motivacions desfilen per les pàgines.