Cicatrius

Dues adolescents coincideixen a la mateixa habitació del centre hospitalari de salut mental on es recuperen de les tragèdies que els ha tocat viure. La vida és duríssima, tal com han pogut constatar, i la presa de decisions no és irrellevant, ja que deixa empremtes en l’ànima amb més relleu que les cicatrius del títol, i no sols pel resultat de les autolesions que elles es practiquen. L’autora construeix el text (metàfora originària) a partir de punts (de sutura, que esdevenen, si se’ns permet el joc lingüístic, metametàfora), tot alternant les veus de la Nerea (en primera persona) i de la Maria (en tercera persona). Què tenen en comú, a banda del veïnatge circumstancial? La desestabilització, pel fet d’estar condicionades respectivament per un divorci traumàtic i per uns rols parentals estereotipats en un moment de crisi personal. Una obra valenta, ben escrita, amb diàlegs versemblants, bastida a partir de records i de confidències, si és que cal diferenciar els uns de les altres. La novel·la, mereixedora del Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil, conclou amb un tomb inesperat que és un cant a l’esperança i a la resiliència.