Com adormir un lleó i altres cròniques verídiques

L’escriptora i poeta Mar Benegas ens presenta un llibre compost per diverses «cròniques», aparentment independents. L’Anna, la nena protagonista i narradora, ens explica fets sorprenents que succeeixen al seu entorn familiar. És agradable descobrir, en les dues últimes històries, el fil conductor que empra l’autora per unir totes aquestes històries.

El llibre conté referències literàries que sempre són benvingudes; la més evident és la referència a El mag d’Oz. Si filem més prim, se’n troben d’altres: en la història del lleó es poden apreciar elements que recorden El tigre que va venir a berenar, i les històries d’infants amb poders telecinètics tampoc ens són desconegudes!

Tot i que s’intenta emprar un to i un llenguatge infantil, en algunes ocasions l»autora fa servir termes complexos que difícilment utilitza un infant; aquest fet no és negatiu (al contrari!), ja que la dificultat de vocabulari, si no entorpeix en excés la lectura, és una eina d’aprenentatge molt valuosa. Però la combinació de simplicitat i complexitat genera en alguns moments inconsistència en el personatge principal.

El llibre presenta alguns trets que recorden l’obra de Roald Dahl (especialment el sentit de l’humor i els personatges odiosos, com la veïna tafanera –un xic massa estereotipada). La història es fa curta: els personatges tenen prou força per ser molt potents, però no hi ha temps de conèixer-los.

Trobem deu il·lustracions simpàtiques de Lucía Serrano, però resten supeditades al text. Fetes a sang, els manca espai i no queden integrades. Amb plans generals i algun primer pla, presenten poca varietat i risc. La maquetació és feixuga i no facilita la llegibilitat (paràgrafs molt llargs, molts guions i poc marge lateral), tot i que la tipografia, la mida i l’interlineat són correctes.