Com de gros

Guanyadora del premi d’àlbum il·lustrat Vila de Térmens (i, per tant, avalat per una bona colla de professionals procedents del món de l’edició, de l’escola i de la biblioteca, presidits per Ramon Besora), aquesta darrera obra de la il·lustradora Blanca Caminal no fa més que demostrar fefaentment fins on pot arribar el seu enginy creatiu, expressiu i comunicatiu.

Segons l’autora, cada any se celebra una gran cerimònia a la sabana, on algú o altre dels seus habitants obté el premi de ser l’animal més ràpid, més fort, més menut… I enguany el premi recau sobre l’elefant Eugeni, perquè és el més gros de tots. Fantàstic, oi? Només que la invitació que rep l’Eugeni indica que cal assistir-hi «vestit d’etiqueta». I d’on l’ha de treure, l’elefant, un vestit d’etiqueta? Un esmòquing? El sastre a qui telefona està ben disposat a fer-li’n un, però li cal saber quines són les seves mides d’alçada, d’amplada, etc. D’aquí ve el títol de l’àlbum… L’afer es podria resoldre fàcilment amb una cinta mètrica, però on trobar-la o a qui demanar-la?

Si s’obvia que pocs dels tendres infantons a qui s’adreça l’obra saben què és un sastre o un esmòquing (cosa tanmateix fàcil de resoldre de viva veu o per la imatge), ens endinsarem en una aventura enjogassada, fresca i salpebrada que es resoldrà enginyosament, perquè si bé diuen que «l’home és la mesura de totes les coses», aquesta locució no es compleix exactament així en el regne animal. I això permetrà als lectors i lectores descobrir que hi pot haver més d’una manera de resoldre feliçment un problema numèric.

El llibre té gràcia, està ben editat i obre finestres i perspectives airejades al món del càlcul volumètric. Que no és poc!