Com fer-se amic d’un fantasma

Ens trobem amb una paròdia divertida dels llibres de coneixements. La seva estructura és fidel a molts llibres d’instruccions per tractar bestioles. Així, tenim diversos apartats teòricament «pràctics»: «Presentació», «Què fer i què no fer», «Alimentació», «Activitats», «Hora de dormir», «Amagatalls», «Créixer i envellir», etc.

L’autora (i il·lustradora) capgira el terror per convertir-lo en un recurs humorístic,
jugant a proposar el contrari del que faríem les persones diguem-ne normals. Així, per al fantasma, els malsons són agradosos; les porqueries, delicioses menges, i els llocs tenebrosos, els indrets més bonics per romandre-hi. És un procediment força emprat en la LIJ, però que sempre acaba tenint èxit en els infants, especialment els afeccionats a les marranades i coses brutes (n’hi ha molts!). Cal matisar que l’autora mai traspassa una línia de correcció que s’agraeix.

Les il·lustracions empren una gamma de colors pastels, marrons i torrats, i en el seu traç s’acosten més a la banda divertida i dolça de la història que no a l’esgarrifosa. No pretenen fer cap mena de por, sinó acostar-se al tema de manera suau i divertida.