Com la bogeria em va explicar el món

L’Altra Tribu ens porta el recent Premi Nacional de Literatura Juvenil d’Alemanya, Com la bogeria em va explicar el món, primera novel·la juvenil de l’autora alemanya Dita Zipfel. Narra la història de la Lucie, una noia de 13 anys que vol marxar de casa perquè no aguanta el nou xicot de la seva mare: anirà a viure amb la Bernie, l’anterior parella de la mare. Davant la necessitat de guanyar diners per aconseguir aquest objectiu, accepta l’oferta de feina del senyor Klinge, un home gran que sembla tocat del bolet i obsessionat amb receptes fantàstiques. La novel·la va desgranant el context familiar i l’aprofundiment en el secret del senyor Klinge, intercalant diversos fets que aborden qüestions pròpies de l’adolescència i que permeten als lectors veure l’evolució de la Lucie.

Com a punts forts, destaquen el ritme àgil i dinàmic, així com una protagonista que atrau tota l’atenció a través d’una divertida narració en primera persona. Potser en alguns moments es cau en la caricaturització d’alguns personatges (com en Michi, el marit de la mare), però va en consonància amb la línia humorística i en alguns moments delirant de la narració. Com a punt feble, potser de vegades sembla que la protagonista deixa traspuar massa la veu de l’autora (que posa sobre la taula molts temes, com l’assetjament, la salut mental, la inseguretat i l’autoestima, l’amor i les relacions familiars, entre d’altres), cosa que resta una mica de versemblança al personatge. Quant als aspectes formals, l’edició i la maquetació són molt agradables i acurades; un altre punt fort és la presència de les acolorides il·lustracions de Rán Flygenring, que s’adiuen al to de la narració i es complementen perfectament amb el text, afegint informació que l’enriqueix (o proporcionant-la directament).

Una novel·la entretinguda, en què molts lectors adolescents es poden veure reflectits en el personatge de la Lucie, que viu les inquietuds pròpies del pas de la infància a la maduresa.